Cada un dels nostres envasos de pinsos per a gossos i gats porta impresa una taula de components analítics, que és convenient que tinguem en compte a l'hora d'adquirir qualsevol d'estos productes.

Què significa la taula de components analítics?

Esta taula indica la composició analítica del pinso, de manera molt similar a la informació nutricional que contenen els envasos d'aliments destinats per a l'alimentació humana.

Segons la legislació vigent, en el cas d’aliments ''complets'' i ''complementaris’' per a gossos i gats, han d'aparéixer reflectits els nivells de:

• Proteïna
• Contingut de greix
• Fibra bruta
• Matèria inorgànica (minerals)

Per la seua part, el contingut en humitat cal que aparega en aliments si és superior al 14 %.

Així, esta taula ens indica la quantitat expressada en percentatge dels diferents components nutricionals de l'aliment. Analitzem a continuació cada un:

Proteïna

La proteïna és important per al manteniment de les funcions vitals i de la musculatura de les nostres mascotes, ja que és font d'aminoàcids essencials i de nitrogen.

Un aliment amb més percentatge de proteïna és millor?

Un contingut més alt de proteïna no vol dir que un pinso siga millor des del punt de vista nutricional, ja que cada tipus d'aliment està dissenyat per a una classe d'animal o estat fisiològic específic. Per exemple, no té la mateixa necessitat de proteïna un cadell, que està en fase de creixement i, per tant, necessita un nivell més alt d'este nutrient, que un animal adult o en etapa sènior.

La qualitat de la proteïna també és molt important, ja que com més gran siga la digestibilitat de la proteïna, és a dir, quanta realment n’absorbix l'organisme després de ser consumida, menor serà la quantitat que necessitarem per a satisfer totes les necessitats de l'animal.

Problemes causats per un excés de proteïna

En general, l'equilibri és clau per a una nutrició saludable de les nostres mascotes, per la qual cosa s'aconsella que l'alimentació estiga basada en aliments equilibrats. Així, dietes amb un excés de proteïna no són recomanables, ja que en augmentar-la pot ocasionar carències d'altres nutrients essencials.

A més, a diferència del que ocorre amb els greixos i els hidrats de carboni, l'organisme no emmagatzema l'excés d'aminoàcids per a usar-los en un futur. Tots els animals de companyia tenen la capacitat de metabolitzar l'excés de proteïnes. Per tant, aportar un contingut de proteïnes superior al que la nostra mascota pot assimilar suposa que este excés es perda mitjançant l'orina a través de la urea.

D'altra banda, en animals que tinguen algun tipus de patologia específica, com ara malalties renals i hepàtiques, un excés de proteïna pot produir una superabundància d'amoníac en sang, potencialment molt perillosa per a ells.

També hi ha unes certes races, com pot ser la dàlmata, que, per un problema genètic, no metabolitzen adequadament l'àcid úric, la qual cosa ocasiona problemes de formació de cristalls d'urat en l'orina. En esta classe d'animals, es recomana utilitzar dietes especials amb un contingut de proteïna reduït.

No obstant això, en animals sans l'organisme és capaç d'eliminar l'excés de proteïna, principalment a través de l'orina.

És cert que els gats necessiten més proteïna que els gossos?

Així és. Això és perquè els gats tenen una capacitat limitada per a adaptar el seu metabolisme als aliments baixos en proteïna.

Els gats necessiten una gran aportació de proteïna, perquè el seu metabolisme es basa en l'ús d'esta com a font principal d'energia gràcies a l'alta activitat dels enzims hepàtics. A més, els gats tenen molt poca capacitat per a retindre i conservar el nitrogen i els aminoàcids essencials, i per això tenen abundants pèrdues de nitrogen en orina.

Si la quantitat de proteïnes en la dieta del gat és insuficient o de baixa qualitat, el resultat és una pèrdua de massa corporal magra que pot reduir la capacitat de l'organisme per a respondre davant d'agents infecciosos, molt especialment davant de situacions d'estrés. Així mateix, hi ha alguns aminoàcids essencials com la taurina, la qual no pot ser sintetitzada pel gat i ha de ser aportada a través de la dieta.

Greix

Quins són els beneficis i inconvenients del greix de l'aliment? El greix actua com a font d'energia i a més facilita l'absorció, emmagatzematge i transport de vitamines liposolubles, com les A, D, E i K. També és font d'àcids grassos essencials, els quals mantenen la integritat funcional de les membranes cel·lulars i intervenen en la coagulació sanguínia, en el creixement i desenvolupament del sistema nerviós, en el manteniment de la integritat de la pell i el pèl i en la reproducció i la fertilitat.

Un aportació excessiva de greix en la dieta comporta una major ingestió d'energia i pot provocar obesitat en l'animal i ocasionar altres patologies associades.

Fibra

Respecte als beneficis de la fibra, esta actua com una font fermentable d'hidrats de carboni i contribuïx a l'activitat intestinal i a una bona qualitat de les deposicions.

A més, contribuïx al control del sucre i el colesterol en sang, ajuda al manteniment del pes corporal (ja que el seu consum disminuïx la sensació de fam i, per tant, disminuïx la ingesta de l'animal). També és conegut l'efecte sobre la població microbiana del còlon, que afavorix el seu creixement i ajuda d'esta manera a minimitzar un altre tipus de bacteris patògens en l'intestí.

De quins ingredients s'obté la fibra?

La fibra aportada en els aliments procedix principalment de cereals, vegetals, tubercles, llegums i fruites incloses en el pinso.

Matèria inorgànica

També es coneix com a “cendra bruta” i representa principalment el contingut en minerals de l'aliment. Estos són elements inorgànics essencials per als processos metabòlics de l'organisme. Es dividixen en:

• Macroelements, que són els que es troben en quantitats apreciables en l'organisme, i inclouen el calci, fòsfor, magnesi, sofre, sodi, potassi i clor.
• Microelements o oligoelements, els quals es troben en quantitats molt xicotetes en l'organisme, com són el zinc, manganés, seleni...

Quines són les seues funcions i beneficis? Les principals funcions dels minerals es poden classificar en 4 grups:

• Estructural: constituïxen l'esquelet, músculs i les dents dels animals.
• Fisiològica
• Catalítica: com a catalitzadors enzimàtics i hormonals.
• Reguladora: intervenen en la replicació cel·lular i en la regulació de l'organisme.

Altres recomanacions

Aprén a alimentar la teua mascota segons la seua etapa vital.